La meva filosofia

tarja_cat

Estic convençuda que la criança respectuosa és la millor manera d’acompanyar als nens i nenes perquè es converteixin en adults amb gran autoestima i empatia, seguretat en si mateixos/as i feliços. M’he autoformat, llegint autors com Ginott i Gordon, primers psicòlegs a promoure la comunicació eficaç i respectuosa, l’educació emocional i algunes psicòlogues més actuals com Isabelle Filliozat i escriptores com Faber i Mazlish, que s’encarreguen sobretot de divulgar aquest tipus de tècniques i de conceptes.

Tenint un tracte respectuós cap a les nenes i nens des que neixen, aplicant pedagogies com la d’Emma Pikler i el seu moviment lliure, el Baby Led Weaning (alimentació complementària a demanda i autònoma) i acompanyaments tipus Waldorf, Steiner i Montessori a mesura que van creixent. Sempre triant la que més em correspon segons la situació, perquè és veritat que una sola pedagogia no sempre és ideal.
Interessant per llegir són autors com a B.Cyrulnik, A.Gopnik, M.Odent, A.Solter i Laura Gutman, així com Carlos González i Rosa Jové, tots i totes profesionals de l’infacia que ens expliquen senzillament com són els bebès i els seus comportaments.

Crec que hem de formar-nos, que educar no és innat ni en dones ni en homes, i encara que ja tenim una petita idea del que volem o no volem fer, basant-nos en el que hem viscut de petits, hem de ser prou humils per adonar-nos que no sabem reaccionar en determinats moments. Quantes vegades t’has sentit dient frases que et deien els teus pares i que vas pensar que no diries als teus?

Treballant la comunicació no violenta, de Rosenberg, i la intel·ligència emocional, de Goleman, podem accedir a una comunicació assertiva i respectuosa.

Ser mare, convertir-me en una, és el que m’ha llançat en aquesta espiral de desenvolupament personal que em té sorpresa. Aquestes persones em fan voler ser millor persona, per a ells, atempta a les seves necessitats, sense oblidar les meves, i he hagut de fer un treball d’autocrítica enorme. Animo a provar-ho.